Sinopsis: “L’Oriol i la Maria es troben en un punt de la seva vida en el qual s’enamoren però s’han de fer càrrec de les seves respectives motxilles (5 fills de 3 relacions diferents). Com encaixaran tots plegats és la base de la novel·la.”
Autora: Sílvia Soler. Figueres 1961, filla de l’escriptora Carme Guasch i germana d’en Toni Soler. Llicenciada en Ciències de la informació, treballa com a periodista a Catalunya Radio.
Ressenya
Més enllà de si el llibre m’ha agradat o no, que ja en parlarem, crec que l’autora ha tractat aquí un tema que cada vegada es vol normalitzar més que és el de les noves famílies fetes a partir dels trossos d’altres. I crec que és un tema complicat, ja que s’ha de trobar el punt just de normalització del tema, contant que aquí hi ha uns fills que pateixen i en pateixen les conseqüències.
Partint d’això, el llibre intenta tractar el tema amb una normalitat crec jo sobre actuada i volguda, vorejant l’extrem. La història ens l’explica la parella protagonista alternant-se en el paper de narrador, una fórmula que en aquest cas serveix per veure les diferències d’interpretació entre els dos punts de vista dels protagonistes. L’experiment m’agrada i crea una espècie de diàleg entre ells dos que funciona i es fa simpàtic.
Des del punt de vista de la història que ens expliquen, crec que és més una història de sentiments que de fets (no és que passi gaire res). Amb això però, l’autora enganxa una part substancial de públic, ja que molts dels lectors podem tenir casos a prop que ens permetin identificar-nos amb un o altre personatge apel·lant, a més a més, els sentiments mé primaris. Tot i això, no deixa de ser una narració d’estiu, senzilla i sense gaire profunditat, just per entretenir.
De la quantitat ingent de personatges que se’ns presenta, dóna prova de la profunditat de la novel·la que no cal que ens n’aprenguem més que el nom dels dos protagonistes. Els altres són com mosques a la mel que juguen el seu paper però no són ni importants ni vitals pel què se’ns explica.
Vinc de llegir L’estiu que comença de la mateixa autora. Em va fascinar. Suposo que per això vaig agafar aquest. La nit i el dia. En comparació, sembla que no estiguem parlant de la mateixa autora. Suposo que èpoques diferents, una que evoluciona… No se si llegir res més d’ella d’èpoques anteriors… Algú em pot recomanar alguna cosa d’ella a l’altura de L’estiu que comença?
