El vincle afectiu es forma a partir de la necessitat de protecció i cures que necessita el nadó,
com el contacte, la sustentació, la veu i la mirada, la calor i l’olor de la mare, i també de les conductes d’afecció, com el plor, el riure o la succió, que són aquelles que mantenen l’adult a una distància adequada en cada circumstància. Tot això estableix un llaç afectiu entre la mare i el nen que els impulsa a estar units en l’espai i en el temps.
John Bowlby

  1. L’aferrament és el vincle emocional que desenvolupa el nadó amb la seva mare (o principal cuidador). Li proporciona la seguretat i confiança emocionals indispensables per un òptim desenvolupament de la personalitat. L’estat de por, inseguretat i ansietat d’un infant es determina pel nivell d’accessibilitat i capacitat de resposta de la figura d’aferrament, persona amb qui estableix el vincle afectiu.
  2. El nadó necessita un aferrament segur. Es poden classificar diferents tipus d’aferrament, l’adequat per a un bon desenvolupament psicosocial i psicològic és l’aferrament segur, que es caracteritza per un nadó segur quan és amb la mare (o cuidador principal) i que experimenta nivells d’ansietat i malestar quan estan separats, de la mateixa forma que se sentirà alleujat i novament segur quan es tornin a retrobar. Considerem un aferrament segur si el principal cuidador es mostra atent i disposat a satisfer les necessitats del nadó en tot moment.
  3. Un aferrament segur provoca que l’infant adquireixi una relació sòlida i saludable. No només amb la seva mare (o principal cuidador), sinó que augmenta la possibilitat de mantenir bones relacions en un futur amb altres infants i adults.
  4. Tot mamífer necessita un aferrament segur. L’aferrament proporciona a l’infant la seguretat emocional que necessita, a més de la proximitat desitjada de la mare i de ser protegit i acceptat incondicionalment. Això passa amb tots els mamífers del món, que, instintivament, ofereixen un aferrament segur a les seves cries.
  5. Totes les cultures demostren la seva existència vital. La teoria de l’aferrament (Bowlby, 1907-90) té una gran rellevància universal, ja que la importància del contacte continu amb el nadó i la sensibilitat a les seves demandes estan presents en tots els models de criança de qualsevol cultura del món.
  6. L’aferrament segur crea infants resilients. La resiliència és la capacitat de superar les adversitats. Tenir contacte físic constant amb el nadó, atendre’l al més aviat possible i entendre el seu malestar davant la separació de la figura d’aferrament, donar-li seguretat física i emocional, i fer-li sentir que el seu estat emocional no crea hostilitat ni por i que les seves emocions són validades i acceptades, crea futures persones adultes segures de si mateixes i capaces de superar les diferents situacions que puguin aparèixer.
  7. El nadó està capacitat per utilitzar una sèrie de tècniques que li procurin un aferrament segur.  Només néixer, els nadons tenen la capacitat de captar l’atenció dels pares: mitjançant el plor, amb la succió, quan somriuen, quan balbucegen, quan demanen que els bressolin… Són conductes típiques dels mamífers i hem d’estar pendents per atendre les seves demandes perquè es desenvolupi el vincle afectiu que proporciona l’aferrament segur i que ajudarà a mantenir una relació saludable amb altres persones adultes.
  8. L’aferrament segur protegeix la infància. Si podem practicar la criança respectuosa amb un part com més respectat millor, un contacte immediat després de néixer i mínim d’un dia sencer, l’alletament a demanda, el porteig, el collit (dormir junts), la gestió de les seves emocions des de l’enteniment i l’acceptació, el respecte al seu ritme en el començament de l’alimentació complementària, i sense separacions freqüents o perllongades els primers mesos, estarem alimentant un vincle afectiu que repercutirà en un desenvolupament saludable de l’infant que l’acompanyarà de per vida.
  9. La criança d’aferrament no significa que un infant no pugui satisfer les seves necessitats més tard. Un aferrament segur provoca que l’infant s’allunyi gradualment de la figura d’aferrament; la dependència sana provoca una independència sana. L’infant estarà capacitat per cobrir les seves necessitats en la mesura que els seus pares accedeixin a permetre-ho quan ocorrin, tenint en compte que en cada infant s’esdevindran en una edat i una etapa evolutiva diferent. Si un infant demana estar als braços, és que ho necessita. Si satisfem aquesta necessitat, se sentirà més segur per emprendre l’aventura de gatejar, per exemple.
  10. Els estudis que demostren la importància d’un aferrament segur són infinits. S’han dut a terme molts estudis en orfenats i centres de menors on no era possible un aferrament segur o els infants no l’havien tingut durant la seva curta vida. Els resultats han demostrat que durant la vida adulta buscaran altres formes de cobrir les necessitats afectives, amb conseqüències mentals i socials nefastes.