1. El son és a demanda. Igual que amb la lactància i l’alimentació, el son del nadó ha de ser a demanda i és normal
    que el seu ritme no coincideixi amb el dels pares. Fins als tres anys no solen dormir d’una tirada i a partir dels sis el son ja és
    com el d’un adult.
  2. El son és maduratiu. No es pot forçar un infant a tenir el son d’un adult sense que hi hagi conseqüències. Cadascú té el seu ritme, tot serà més fàcil si intentem tenir-ho present.
  3. Els infants es desperten de nit. Almenys fins als tres anys, els infants es van despertant durant la nit si des de ben petits els hem atès quan ens ho demanaven. Si s’ha aplicat algun mètode conductista per adormir-los, segurament ja dormen d’una tirada, encara que hagin estat plorant uns dies per aconseguir-ho.
  4. Els infants s’adormen en braços o bressolant-los. Un altre bon costum de la raça humana i de molts altres mamífers, especialment dels simis, es adormir-se en braços i en moviment. El contacte, l’aferrament o la mirada i l’olor de la mare o de l’altra parella ajuden l’infant a agafar el son; pocs s’hi resisteixen! Quan es tornen a deixar al bressol, llit, etc. es poden despertar perquè no noten aquesta presència.
  5. Els infants s’adormen al pit. Si dones el pit sabràs que segueix sent la forma més efectiva per adormir un nadó. Utilitzat des que existim i més enllà, donar el pit no sol fallar i serveix per a infinitat de coses. Que s’adormin al pit és normal, necessari i passatger. Si tu ho portes bé, endavant.
  6. Els infants s’adormen acompanyats. Durant la nostra existència hem dormit sempre junts, ja que sentir-se a prop d’algú és necessari per a un bon desenvolupament. Tots els mamífers del món dormen acompanyats i més del 80 % de la població humana dorm amb els seus fills.
  7. Els bressols existeixen des de fa 350 anys, no són imprescindibles. Abans dels bressols dormíem junts en família o amb els germans. Dormir separats, sigui en un altre llit o en una altra habitació, no és necessari si no es desitja.
  8. Un son saludable no és sinònim de dormir d’una tirada ni 12 hores seguides. Un infant necessita despertar- se per supervivència, per alimentar-se i per saber que hi ha algú. Un son saludable té com a requisit anar-se despertant durant la nit els primers anys. Segons estudis antropològics, dormir d’una tirada hagués suposat la nostra extinció.
  9. Els infants acabaran dormint a la seva habitació. Quan un infant se senti suficientment segur i confiat, buscarà la seva intimitat i el seu lloc en una altra habitació i llit. No és necessari treure’l del nostre llit si tots dormim bé.
  10. El son es pot veure afectat pels ítems evolutius o noves situacions. Els infants passen per diverses crisis durant la infància que són importants per al seu desenvolupament, especialment els primers anys de vida. La sortida de les dents, l’angoixa de la separació, l’inici en una escola bressol o escola de primària, l’arribada d’un nou membre a la família, les crisis de lactància, les primeres paraules o els primers passos, l’inici de l’alimentació complementària, etc., poden afectar els ritmes de son. Aquestes afectacions són normals, passatgeres i necessàries.

Després de llegir més de 600 publicacions
sobre son infantil, tinc clar que el son
natural d’un nadó és en companyia de la
seva mare o cuidador principal. María Berrozpe