No és natural ni ètic
deixar plorar un nadó
fi ns que s’adormi. Punt. Rafaela López

  1. El plor és la principal eina de supervivència dels nadons. Es poden comunicar moltes coses amb el plor: gana, avorriment,
    son, incomoditat, dolor… És important poder conèixer el nadó per interpretar-lo i donar-li la resposta ajustada a les seves necessitats.
  2. Atendre el plor dels nadons els fa més segurs. Fer cas del plor dels nadons els aporta una base segura on aferrar-se i els fa sentir que hi ha algú i que, per tant, seran escoltats, no se’ls qüestionaran les necessitats i seran acceptats. A més a més, com que es donarà resposta a la seves peticions, és important que les facin. En definitiva, que la seva demanda és lícita.
  3. És important acompanyar el plor. Com a adults hem de ser capaços de poder tolerar totes les expressions emocionals i emocions
    (alegria, espant, tristesa o ràbia) de l’infant. Hem de ser-hi per fer junts l’aprenentatge d’identificar-les i no abandonar-los. Cal anomenar els
    sentiments que han originat el plor i donar-los significat.
  4.  Cal donar la llibertat perquè l’infant pugui expressar-se. És important deixar temps al nadó per expressar les seves necessitats, encara que sigui a través del plor. Anticipar-se sempre a les demandes del nadó/infant fa que no trobi fórmules de comunicar-se, sobretot a partir dels nou mesos.
  5. Cal respecte i espera. Només quan l’episodi acabi és moment d’analitzar quins fets ens han portat fins al plor i així anar avançant en un millor coneixement de l’infant. Hem de saber distingir la diferència entre “permetre plorar” i “deixar plorar”. No és el mateix permetre plorar un infant de 3 anys perquè s’ha fet mal que deixar plorar un nadó de 2 mesos sol en un bressol. Al primer li permetrem expressar-se acompanyant l’emoció, al segon l’atendrem al més aviat possible.
  6. El missatge “no ploris” és antinatural. L’infant no pot reprimir el plor i, a més a més, si reiteradament donem aquesta resposta estem incitant-los a reprimir la confiança perquè s’expressin. Així mateix, no aprofundim en la veritable raó del plor.
  7. No malcriem els infants ni ens aixequen la camisa amb el plor. Normalment paren de plorar quan els agafem perquè els hem donat simplement el que necessitaven i en definitiva perquè s’han sentit escoltats. És normal que ens agradi ser escoltats; una escolta activa per part nostra és una forma de demostrar respecte als nostres infants.
  8. El plor com a eina per aprendre més sobre l’infant. Quan un infant plora vol dir que hi ha alguna cosa que no concorda amb el que necessita. També és un moment per veure fins a quin punt l’infant tolera ajuda: braços, contacte, llunyania, paraules dolces…
  9. El plor de l’infant com a eina per aprendre més sobre nosaltres. Cal analitzar com reaccionem amb el plor dels infants. El plor dels fills i filles ens connecta amb emocions. El plor del nadó és difícil de sostenir per la mare: se li desperten les neurones mirall i es connecta amb la seva pròpia necessitat infantil. És important que pugui estar ben connectada amb el nadó i pugui gestionar les seves emocions per poder-li retornar allò que el nadó sent d’una manera més digerible per a ell, menys extrema. El retorn és a traves de la parla, el contacte, el pit, els braços o el coll.
  10. El plor de l’infant com a eina per aprendre més sobre la comunicació infant-adult. És important observar l’estat emocional de la mare o del pare perquè per contagi emocional el nadó s’hi fusiona: pot ser que el nadó plori emocions de la mare o no plori per no molestar-la. Cal posar-hi paraules i validar què li passa a l’infant, però també a les coses que passen a la mare, el pare i l’entorn de l’infant. A vegades pensem que amagant informació els protegim per no patir.