S'estan mostrant 13 fils de resposta
  • Autor
    Entrades
    • #4290
      Anònim
      Inactiu

      No sé ben bé si escriure-ho en aquest fòrum o en un altre.
      La qüestió és la següent. La meva filla (casi 15 mesos) diuen que depèn molt de mi, a l’escola bressol m’han insinuat que té un problema. És cert que vol que estigui per ella i quan estem soles no em puc separar del seu costat i vol q jugui amb ella. A més, les poques estones que el seu pare hi és, tampoc en vol saber res d’ell, només em vol a mi. I a cole fa el mateix amb la mestra, no es separa d’ella, només vol estar als seus braços. Però en canvi, quan a casa hi ha gent o anem a algun lloc on hi ha gent, no em necessita tant i va més a la seva.
      Creieu que és normal el seu comportament o realment té un problema de dependència?

    • #4291
      Zaida Aznarez Aloy
      Participant

      A tu et suposa algun problema la seva actitut?

      Enviado desde mi GT-S7275R mediante Tapatalk

    • #4292
      Anònim
      Inactiu

      Bones Agnes!
      et parlo des de la meva experiència.
      Tinc l’Arnau que al juliol farà 5 anys, mai va anar a la bressol i sempre el vam cuidar nosaltres, sobre tot jo. Va nèixer per cesàrea programada (no sé si té algo a veure, però jo crec que si).
      La nostra separació sempre ha sigut força traumàtica. Tot ho vol fer a nosaltres. L’any passat al cole p-3, l’ adaptació va ser horrenda. Plorava cada dia al mati, al trajecte fins al cole, al pati sempre empegat al mestre… en fi.
      Aquest any ja es sent segur i va molt content. Li va passar igual al cole d’anglés i per què et facis una idea… fins i tot a llocs com el mamba hi havíem d’ entrar amb ell a les boles. Al jocs del supermercat plus, el mateix, si hi ha nens no vol entrar…
      de petit al parc ho demanava tot si us plau i grãcies i la majoria de nens a ell li prenien sense mes, igual que a la ludo. Sempre demanant permis i si no ho veia clar, sempre amb nosaltres.
      Es dur, cansat, però no li he negat mai el estar amb nosaltres. Intentem donar-li armes per que s’ en surti ell sol, però la vida no es fàcil per ningú.
      El que no veig normal es que el 100% dels nens es quedin tranquils i feliços amb desconeguts des del primer dia. Encara que la societat no ens ho deixi veure com normal, crec que la persona que te un problema, es la mestra de la llar i tú tens un bebé moooooooooooooolt intel.ligent. Si et puc ajudar amb res mes no ho dubtis.
      Ah!… el meu fill ara que domina el cole i que aprèn dels altres companys, ens dona mals de cap per la seva conducta… i el fet de que ténin un altre nen de 10 mesos, m’ ha fet veure coses bones i no tan bones de la seva persona, aixó si, té una empatía i un cor que ja voldrien tenir molts nens d’ aquests que no li donen feina a la mestra perque es queden la mar de contents.
      LES CRIES ES SENTEN SEGURES AMB LES MARES FINS QUE ES VALEN PER SI MATEIXES. AMB 15 MESOS ES LO MES NORMAL.
      Petons. Mònica.

    • #4293
      Anònim
      Inactiu

      Hola Agnes!!!

      Et responc des de la meva experiència com a mare:

      El meu fill era així i ha estat així fins als 2 anys, que serà xq va néixer sa germana o per evolució del nen, que s’ha soltat una mica i comença a jugar més amb el pare.

      Pots estar més que tranquil.la, la “dependència” és bona i natural. Pensa que déu de caminar fa pocs mesos, de parlar no déu de saber expressar-se encara per dir el que vol, les emocions a flor de pell, etc. però tu sí que entens les seves necessitats xq has creat un vincle & la nena i ella sap que pot confiar en tu. A part està aprenent molt al teu costat, cada cosa que fas per insignificant que creguis que és, ho està gravant a la seva memòria. Així que superbé que et segueixi a tot arreu!
      I a l’escola busca tenir també un referent i la seguretat dels brassos de la mestra. Pot ser que a la mestra estigui acostumada a nens menys depenents i no s’hi hagi trobat mai amb aquesta situació, que els nens que ha tingut no ho han sapigut expressar, o que amb els ratios de nens per mestra tan alts, se li faci farragossa la feina; però jo li donaria la benvinguda a la vida real dels nens: uns són més depenents que altres i necessiten seguretat per poder aconseguir l’autonomia. I és bona aquesta dependència xq vol dir que dóna una certa seguretat a la nena.

      I que prefereixi la mare més que el pare, també ho trobo normal. Potser passes més hores que ell & la nena, i a part d’això pensa q portes 9 mesos més que qualsevol persona & ta filla., a part del vincle creat mare-filla que és inigualable al que es creï amb alguna altra persona.

      El tema de jugar sola, tot arriba, poc a poc anirà fent-ho. No hi ha pressa. És un pas cap a la seva autonomia, i com a tal, primer és necessita seguretat per fer-ho i maduressa evolutiva. Jugarà sola el dia que menys t’ho esperis, però ho farà quan estigui preparada. Cada nen ho fa quan és el seu moment.
      Crec q és lògic i natural la seva actitut. I amb el que dius no crec que la teva filla tingui cap problema, sino que és l’escola bressol o la mestra qui el te si no respecta l’evolució dels nens.

      Tu segueix criant-la com ho fas que ho fas molt bé!!! Pots estar més que tranquil.la 😊

      Enviado desde mi iPhone utilizando Tapatalk

    • #4294
      Mo Queralt Pernía
      Participant

      Jo com a pedagoga et dono la meva opinió: la mestra sembla que no coneix gaire les necessitats d’un nen de 15 mesos…la dependència provoca independència, es a dir, si hi ha un aferrament del nen a la mare i no es força el procés de separació, el nen s’anirà distanciant, per que se sentirà segur i confiat. S’aprén a ser independent igual que s’aprén a caminar, al control d’esfinters o a parlar, seguint el seu ritme natural. Si forcem aquesta separació llavors si que podem trobar-nos amb problemes de dependència més tard. Jo potser em plantejaria parlar amb la mestra perque si ella creu això es provable que a l’ecola bressol se l’intenti “despegar” i no crec que sigui gens bo pel seu desenvolupament. Petonts i paciència que ho fas requetebé!

      Enviado desde mi iPhone utilizando Tapatalk

    • #4295
      Anònim
      Inactiu

      A tu et suposa algun problema la seva actitut?

      Enviado desde mi GT-S7275R mediante Tapatalk

      Zaida, no a mi no em suposa cap problema. És cert q voldria que volgués estar amb el seu pare, però suposo que amb el temps tot arribarà

    • #4296
      Anònim
      Inactiu

      Jo com a pedagoga et dono la meva opinió: la mestra sembla que no coneix gaire les necessitats d’un nen de 15 mesos…la dependència provoca independència, es a dir, si hi ha un aferrament del nen a la mare i no es força el procés de separació, el nen s’anirà distanciant, per que se sentirà segur i confiat. S’aprén a ser independent igual que s’aprén a caminar, al control d’esfinters o a parlar, seguint el seu ritme natural. Si forcem aquesta separació llavors si que podem trobar-nos amb problemes de dependència més tard. Jo potser em plantejaria parlar amb la mestra perque si ella creu això es provable que a l’ecola bressol se l’intenti “despegar” i no crec que sigui gens bo pel seu desenvolupament. Petonts i paciència que ho fas requetebé!

      Enviado desde mi iPhone utilizando Tapatalk

      si, és cert q a cole intenten que no estigui amb la mestra, ja que em diu que quan la veu plora i vol els braços, però si no la veu està la mar de bé. Així és dolent això que fan?

    • #4301
      Anònim
      Inactiu

      Hola!! Per casualitat acabo de trobar-me amb aquesta entrada i he pensat en tu!
      http://maternidadcomopuedas.com/2015/06/15/consejo-de-padre-20/

      I una coseta, quan temps fa que va a l’escola bressol? Perquè a mi em sembla que amb la mestra el que fa és buscar la figura de seguretat (a manca de mare) i quan no hi és, pues es conforma amb el que pot pobreta.

      Molts ànims bonica, que tot passa!

    • #4302
      Anònim
      Inactiu

      Hola!! Per casualitat acabo de trobar-me amb aquesta entrada i he pensat en tu!
      http://maternidadcomopuedas.com/2015/06/15/consejo-de-padre-20/

      I una coseta, quan temps fa que va a l’escola bressol? Perquè a mi em sembla que amb la mestra el que fa és buscar la figura de seguretat (a manca de mare) i quan no hi és, pues es conforma amb el que pot pobreta.

      Molts ànims bonica, que tot passa!

      jajaja, gràcies!
      Va començar el cole a l’octubre i al maig semblava que ja s’havia “adaptat” però vam marxar de càmping una setmana i la mestra diu que va fer dos passos endarrere 🙁

    • #4303
      Núria Palencia
      Participant

      Dono tota la raó a la Mo. Ho explica super clar!!!!
      Ho fas genial!
      Potser el què passa és que ens volen desempoderar!!!

      Núria

      Enviat des del meu GT-I9505 usant Tapatalk

    • #4304
      Anònim
      Inactiu

      Doncs ja els tornarà a fer endavant! Crec que és molt petita per exigir-li segons quines coses. Després d’estar uns dies amb vosaltres és normal que protesti a la seva manera per haver de separar-se i tornar a l’escola.

    • #4306

      Hola,

      El Biel encara no va a la llar d’infants, al setembre començarà. Però des del meu punt de vista crec que un nen de 15 mesos ha de ser molt dependent i ha de buscar el seu referent en una persona, que en aquest cas és la mestra… ÉS a dir, considero que és una situació ben normal…

      Des del punt de vista professional, jo sóc mestra de primària i sé (perquè treballem amb equip amb els mestres d’educació infantil, i el pati els fem conjunts, per tant la informació ens ha d’arribar també a nosaltres), es cuida molt la incorporació dels nens en aquesta etapa. Hi ha nens que són més autònoms i en unes poques setmanes ja poden començar a anar sols, però n’hi ha d’altres que necessiten més temps, inclús n’hi ha que a finals de P3 o començament de P4 encara estan sempre al costat del mestre de referència (i si aquest no hi és li expliquen qui hi ha de guàrdia per tal que vagi amb ell…). Cadascú té el seu procés d’adaptació, de maduració… i tot va lligat fins que s’agafa la confiança i es sent bé i integrat en el grup. Sempre, hi ha un dia que fan un canvi!

      Et recomanaria (o és el que faria jo) anar a parlar amb la mestra i que et digui perquè hi ha d’haver aquesta separació (o perquè és tant important per ella)… No sé com treballen en aquesta llar d’infants, i si ella et diu, com ha sigut aquest cas, que té un problema: quin és i com es pot treballar això…?? Com a professional t’hauria de donar més inforamció, si ha detectat més coses que puguin posar en alerta…

    • #4315
      Anònim
      Inactiu

      Hola,

      El Biel encara no va a la llar d’infants, al setembre començarà. Però des del meu punt de vista crec que un nen de 15 mesos ha de ser molt dependent i ha de buscar el seu referent en una persona, que en aquest cas és la mestra… ÉS a dir, considero que és una situació ben normal…

      Des del punt de vista professional, jo sóc mestra de primària i sé (perquè treballem amb equip amb els mestres d’educació infantil, i el pati els fem conjunts, per tant la informació ens ha d’arribar també a nosaltres), es cuida molt la incorporació dels nens en aquesta etapa. Hi ha nens que són més autònoms i en unes poques setmanes ja poden començar a anar sols, però n’hi ha d’altres que necessiten més temps, inclús n’hi ha que a finals de P3 o començament de P4 encara estan sempre al costat del mestre de referència (i si aquest no hi és li expliquen qui hi ha de guàrdia per tal que vagi amb ell…). Cadascú té el seu procés d’adaptació, de maduració… i tot va lligat fins que s’agafa la confiança i es sent bé i integrat en el grup. Sempre, hi ha un dia que fan un canvi!

      Et recomanaria (o és el que faria jo) anar a parlar amb la mestra i que et digui perquè hi ha d’haver aquesta separació (o perquè és tant important per ella)… No sé com treballen en aquesta llar d’infants, i si ella et diu, com ha sigut aquest cas, que té un problema: quin és i com es pot treballar això…?? Com a professional t’hauria de donar més inforamció, si ha detectat més coses que puguin posar en alerta…

      teòricament va fer el canvi quan va començar a caminar, al voltant de l’any, i a l’escola era més independent, no demanava tants braços. Però al cap de poc vam marxar una setmana de càmping i al tornar es veu que havia fet un pas enrere, tornava a demanar molts braços.
      La mestra se m’ha queixat des d’un bon principi que la Laia només vol que la tingui en braços, no vol que agafi a altres nens, que potser està tranquil·la però quan la mestra apareix ja es posa a plorar i a demanar. Em diu que és molt llesta però que clar ella no pot estar només per la Laia perquè hi han altres nens q també volen braços de tant en tant.
      No m’ha arribat a dir que té un problema, però fa insinuacions.
      Des de que vam començar que em diu que a casa no la tingui en braços perquè si no s’acostuma i després a cole també vol. Evidentment no li he fet cas, i jo noto que es va fent més independent, però suposo q no al ritme que voldria la mestra

    • #4318
      Mo Queralt Pernía
      Participant

      Jo crec que no es recomanable que, a sobre que troba en la mestra una referència de seguretat per passar el dia a dia, la separin d’ella…després sembla que està “la mar de bé”, però el que fa el nadó es simplement conformar-se i fer servir el seu sentit de supervivència per poder passar el dia, ja que plorant tantes hores els esgota enormement. Quantes vegades em sentir allò de “el porto a l’escola i plora i quan la vaig a buscar també, però les mestres me diuen que durant el dia no diu res!”. Doncs això no es precisament saludable. Però evidentment has de valorar tu la situació 🙂

      Enviado desde mi iPhone utilizando Tapatalk

S'estan mostrant 13 fils de resposta
  • Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.

Contacta'ns

Envian's un email i ens posarem en contacte amb tu el més aviat possible.

Enviant

Entra amb el teu usuari

or    

Forgot your details?

Crea un compte